paguíss mon amuuur...

París,

la bella,
la monumental,
la dels grans boulevards,
la del fred inconmensurable,
la de les riades de turistes,
la dels cafès a 4 euros...

I ens hem atrevit amb ella: les jabates, el Jaume i la Glòria hem recorregut tot el que es podia veure en quatre dies.

O sigui, museus, carrerons, avingudes, museus, cafès, monuments, botigues, museus...

I no ens ha agafat el mal d'Stendhal! Tot una proesa!

Quatre dies no donen per gaire, però sí que t'ofereixen una idea sobre la ciutat: tota ella és una gran demostració de poder per part de l'aristocràcia i la noblesa.

Palaus, cases nobles, castellets, jardins per matar l'estona els qui no treballaven...

Tot i això, no hem deixat de visitar-los, i entre les seves sales ara es troben moltes obres artístiques que s'han convertit en ídols culturals.

És tot un espectacle veure aquestes obres darrera del munt de turistes (nosaltres uns d'ells)... A veure si podeu calcular quanta gent està veient i fent fotos a la Gioconda?

Sorprenent, eh? I una altra sorpresa: a tots els museus que hem anat es podia fer fotos (en alguns, sense "flaix").

I allò de que els quadres es feien malbé? i els drets d'imatge? Ui, ui, ui...

També hi havia algun que altre turista pels carrers de Montmartre, i algun que altre grupet als peus del Sagrat Cor parisenc...

De totes maneres, cal remarcar que el patrimoni de la ciutat es troba per tot arreu, i si no, feu una ullada a tot aquest patrimoni gastronòmic: patés, gateaus, pastetes de tradició jueva, ostres de la Normandia a bon preu... I, sorprenentment, menys croissants dels que un s'imaginaria trobar!

Però no tots els aparadors criden a la gormanderia, ja que n'hi ha alguns que provoquen d'altres sensacions...

També es poden degustar en les fires de Nadal el vi calent i els "macarons", o descobrir estranyeses de tot tipus en els aparadors, fins i tot es pot triar entre rellotges de 650 o 3.000 euros!

Amb totes aquestes imatges potser us pensareu que passejar per París és d'allò més fantàstic. Doncs, no!! Per Nadal fa un fred que pela!!!!

Mireu quines cares de fred que fem. Cada vegada que passàvem per una terrassa d'un cafè que tenia estufes exteriors, ens hi quedàvem una estona per escalfar-mos tot fent veure que estàvem mooolt interessats en el menú...

Però hem sobreviscut! El fred no ha pogut amb nosaltres!

Paguísss!! Lulú se muaaa! Tré jolíííí!

L'Avenc 2008-9

Amb un sopar compartit de tres forquilles i una estrella Michelin, vam seure a taula tota una colla heterogènia. A fora, un fred humit acomiadava l'any. Un any de crisi, diuen. De crisis, en plural, com les nostres: petites, intenses. L'oracle lunar va dir-me que la paraula crisis, en xinès, també vol dir oportunitat. A més, el bambú afegí que el que calgui saber-se, serà manifestat (sabent-ho, em quedo molt més tranquil·la :-) tot i que en Jaume no té clar si serà un bon any d'aulives) .


A cada racó de la bella casa, entre les pedres, a la vora del foc, els petits éssers, escampaven els seus secrets riallers.


N'hi ha que, com la Tily, viuen aliens a les grans debacles i als drames quotidians. I en diuen "vida de gos"...


I per a la resta, sempre quedarà el dolç bàlsam etílic. Ja ho deia Baudelaire: cal estar sempre embriac, de vi, de poesia o de virtut.


La veu de l'experiència, l'autoritat moral, el gai saber, revestit de l'argent d'una rialla, d'una mirada d'eterna juventut (i sense recórrer al pacte de Faust amb Mefist!).


Les notes i les veus es van fondre fins altes hores. Nostradament, vam saludar l'any a cor que vols mentre l'Aran somniava amb la revenja, d'aquí uns anys (com a mínim, tocarà la bateria en un grup de trash metal).


Bons auguris, amigues, amics!

Molt bon any ple de salts d'aigua, humus, danses i cants, surrealisme i molt, sobretot, molt de carinyo, oi, Ivan ;-)

Les Tres Torres

ooo

Teníem una missió encomanada.

Calia portar l’anell a Les Tres Torres, lliurar-lo a les forces del vent per tal d’alliberar la terra dels seus afanys destructors.

Setze i un Cor Pur vam ser els qui vam iniciar el camí sense retorn.

Elfs, magues, hòbbits, guerrers i amazones, i un bruixot (J, el Gris), que ens guiava a tots gràcies al coneixement infós per la seva vara màgica.

Els dies eren curts i calia caminar incansablement, per cobrir un vast territori.

Les nits eren fredes, però molt menys que sota els estels, per gràcia de la música i els cants èlfics.

Bèsties i homes, dones i esperits compartíem un mateix destí: pujar a Les Tres Torres per desfer-nos de la maledicció de Mordor.

El camí ens regalava catifes d’un suau to monocrom on tots, menys Lègolas, ens enfonsàvem durant l’ascens.

L’elf, lleuger com la càrrega de la seva ànima, feia de contrapunt al pes que carregava el nostre guia, el Gris, el cor del qual coneix les maldats de Mordor.

Cor Pur ens acompanyà durant tot el camí, i quan ja no pogué més, ens regalà un aura neta, un cercle mistèric, un hàlit.

I així, en la germandat de l’anell, en la nostra diversa humanitat, ara tu, ara jo, ara tots, vam coronar l’empresa i l’anell va ser ofert a la immensitat.

La por s’esmicolà. El poder de Mordor va fer-se fonedís.

La germandat de l’anell reixí.

castanyada passada per aigua

Santpedor... Panellets, bruixes, foc, reis i cavallers, dames de la cort...

Ja han passat un parell de setmanes i només recordem l'aplec i les fartaneres!

Amb una nova sortida a la vista, el cap de setmana de Santpedor s'allunya en la memòria sota la remor de la pluja, de la llar de foc i de les benhaurades paraules del nostre rei.

La sortida a la France es preveu farcida d'emocions i excursions, però... Cal que us recordi que a Santpedor també vam sortir a caminar?

Sí, vam escapar-nos de casa sota les petites estones de sol, ... com qualsevol caragol lleidatà! I la veritat és que la caminada de Santpedor a Manresa vora la sèquia va valdre molt la pena!!! Fins i tot vam estar a punt de veure una demostració d'Esther Williams en sec!

La pluja també ens va respectar la nostra "estiradeta de cames" prèvia al sopar-castanyada "inter-ages"!!!

Que en quedi constància!

sento remor de....castanyes...i cavalls, cavallers,bruixes,comptes/es

Això és massa pal cuerpu!!!!

Primer: el reitó del regne dels Tetoistes!!




Segon: la reina dels anfitrionsi el seu interessat sèquit...


Aquí la plebe i.... una seguidora de la moda afro!!!

Una del grup es va quedar de pedra!!!!

Quin enpatx!!!! aquí estic jo, intentant pair tants hidrats de carboni i tants piropos cap a les nostres persones.

Especial agriament a la Carolina pos li ai mangat les afotos del facebook .


No sé si això pot ser bo:

som una colla d'artistassos i l'artista major és:

aubeu vist!!!
http://es.youtube.com/watch?v=XI98hTr-GZY&feature=related.

Los cantantes de teruel

Heoooooooooooo!!!!
Com que som tots unes canyes cantarines i pot ser que algun dia arribem al estrellato i la fama, he pensat que estaria bé que totom es sapiga els temes a ensayar.


Mar antiguo, ultimo de la fila
la flaca, jarabe de palo
moriria por vos, amaral
un dia brillara, luz casal
dreem a little dreems, I dont know????
What's up, four now blondies
it's this love, marley
me voy, julieta venegas
roxane. police
insurrección, ultimo de la fila
entre mis recuerdos, luz casal
miss celi's blues, I don't know un altre vegade.

Nomès això, de moment pero segú que anirem afegint.

Penseu que amb aquet repertori podem anar a fer bolos a les festes dels pobles, rollo La orquesta maravilla......, aquesta pot ser un altre manera de deixar la feina.... que us sembla???

Molt bé el video.