Després de les primeres noves margalefianes en les quals es dóna fe de l'existència d'un nou culte iniciàtic datat a les primeries del s.XXI, ens han arribat (encara que molt malmeses) les imatges dels probables fundadors del culte esmentat.Sembla que el ritual inicial marcava alguns preceptes:
- asseure's al voltant d'una taula de fusta plena de viandes
- recrear un espai de pintures simbòliques amb representacions figuratives encara per investigar
- i deixar que la líder espiritual iniciés una ronda de queixalades a una estranya galeta de forma circular que podria bonament emular les forma sacra de l'òstia.
Les imatges trobades també semblen indicar que el procés d'adhesió a la nova fe passava per una oratòria conjunta que es duia a terme als voltants de mitja nit en un espai lleument inclinat. Sembla que les líders havien d'adoptar posicions simiòtiques i s'havien de situar clarament en un pla més avançat que els novament iniciats.
En els escrits recentment documentats per l'equip de recerca d'Ulldemolins, un dels més coneguts de l'orde tetoista, Jordi Teto, declara que: "tals líders s'anomenaran javatas i seran aquelles que guiaran a la comunitat cap a les alçades".
La resta d'imatges trobades semblen indicar que el tetoisme va anar guanyant adeptes en aquest guiatge espiritual cap a esferes superiors...
Fins que les "javates" deixen pas a noves organitzacions jeràrquiques.
És aquest moment on semblen introduir-se nous ritus iniciàtics com la demostració d'un lleuger tremolor de mans abans d'un àpat, la creació de nous símbols de caire gastronòmic com unes menges bicolors de forma circular i l'oferiment de l'espelma com a consagració d'un nou estatus espiritual i virtual.
El que no acaba de ser massa clar és el canvi d'orientació des dels preceptes elevats cap a indicacions més terrenals i obscures. Poc a poc, la preeminència de les idees defensades pel fidel seguidor de les "javates", Jordi Teto, va anar donant pas a noves formes de manifestació de la fe. En aquest sentit, en els seus darrers moments àlgids, els rituals combinen l'elevació amb l'agenollament, l'obertura amb el recloïment i tota mena de exabruptes físics com ara ventositats i manxiules.
En conclusió, després d'aquesta magnífica troballa amb la qual s'han començat a resoldre molts dels enigmes d'una estranya religió apareguda molt localment en terres tarragonines als voltants de la primera dècada dels s. XXI, només ens queda esperar la localització de noves restes per tal de poder continuar les nostres investigacions.
