divendres, 2 de gener del 2009

paguíss mon amuuur...

París,
la bella,
la monumental,
la dels grans boulevards,
la del fred inconmensurable,
la de les riades de turistes,
la dels cafès a 4 euros...
I ens hem atrevit amb ella: les jabates, el Jaume i la Glòria hem recorregut tot el que es podia veure en quatre dies.




O sigui, museus, carrerons, avingudes, museus, cafès, monuments, botigues, museus...
I no ens ha agafat el mal d'Stendhal! Tot una proesa!
Quatre dies no donen per gaire, però sí que t'ofereixen una idea sobre la ciutat: tota ella és una gran demostració de poder per part de l'aristocràcia i la noblesa.
Palaus, cases nobles, castellets, jardins per matar l'estona els qui no treballaven...
Tot i això, no hem deixat de visitar-los, i entre les seves sales ara es troben moltes obres artístiques que s'han convertit en ídols culturals.
És tot un espectacle veure aquestes obres darrera del munt de turistes (nosaltres uns d'ells)... A veure si podeu calcular quanta gent està veient i fent fotos a la Gioconda?
Sorprenent, eh? I una altra sorpresa: a tots els museus que hem anat es podia fer fotos (en alguns, sense "flaix").
I allò de que els quadres es feien malbé? i els drets d'imatge? Ui, ui, ui...
També hi havia algun que altre turista pels carrers de Montmartre, i algun que altre grupet als peus del Sagrat Cor parisenc...


De totes maneres, cal remarcar que el patrimoni de la ciutat es troba per tot arreu, i si no, feu una ullada a tot aquest patrimoni gastronòmic: patés, gateaus, pastetes de tradició jueva, ostres de la Normandia a bon preu... I, sorprenentment, menys croissants dels que un s'imaginaria trobar!










Però no tots els aparadors criden a la gormanderia, ja que n'hi ha alguns que provoquen d'altres sensacions...









També es poden degustar en les fires de Nadal el vi calent i els "macarons", o descobrir estranyeses de tot tipus en els aparadors, fins i tot es pot triar entre rellotges de 650 o 3.000 euros!









Amb totes aquestes imatges potser us pensareu que passejar per París és d'allò més fantàstic. Doncs, no!! Per Nadal fa un fred que pela!!!!
Mireu quines cares de fred que fem. Cada vegada que passàvem per una terrassa d'un cafè que tenia estufes exteriors, ens hi quedàvem una estona per escalfar-mos tot fent veure que estàvem mooolt interessats en el menú...
















Però hem sobreviscut! El fred no ha pogut amb nosaltres!
Paguísss!! Lulú se muaaa! Tré jolíííí!

4 comentaris:

Meritxell Martí ha dit...

M'encanta la imatge de la Glo pujant-volant per Montmartre; i aquesta mena de patates que té l'Eva al davant... què coi és?!

El millor de París és que sempre hi ha fotos que no has vist.

glòria ha dit...

Aquesta mena de patates només les vam olorar, però no les vam tastar... La veritat és que ens vam tirar al vi calent, que donades les temperatures, escalfava de valent!

Carolina ha dit...

La cara de felicitat d'en Jaume aguantat la tassa és molt explícita sobre el fred que devia fer... però el fred segurament també va ajudar a que poguessiu gaudir d'aquests cap vespres tant especials que heu retratat.
Una abraçada

Lluna ha dit...

No és per res però jo trobo que tres dones per un sol home està molt desequilibrat...i a París¡¡¡