EL MÓN DE LA VINYA I LES BOMBOLLES

l'excursió va començar amb una passejada per les vinyes desprès d'una petita xerrada a peu dels ceps que ens va fer en Josepet.

tot i arribar tard... vàrem arribar en un molt bon moment: el degollament.

el millor de tot va ser el tast de diferents caves, els tastadors concentrant-se,obrint la seva ment, intercanviant impressions, gustos, coneixements...
amb aromes afruitats , colors i gustos, per a tothom, ara jo em quedo amb el gra gra , mmmmmmmm que bò !!!

gra de gra

així vam acabar....

la cucaracha la cucaracha ...

l'Aran saborajava el gelat de xocolata i vainilla com disfrutava...menjava amb tots els sentis .

Si us pensavau que aquí s'acaba, us equivoque...

Castanyada berguedana!

Castanyes, panellets, moniatos...


Arbres, fulles, bolets...



Tardor, marró, fred...

La tardor s'encomana!



Muntanya, vistes, mirades...



Amics, germans, companys...

ESQUIVANT LA PLUJA a Hecho

Les valls d'hecho i Ansó, sempre recomanables, i sobre tot a la tardor, passant per S. Juan de la Peña. La pluja ens va deixar estirar les cames al menys una estona cada dia.
Els refugis de Lizara i Gabardito, acollidors i amb muntanyers de totes les edats.
A Jaca, les pastisseries i la xocolata "estupendes".
Ja vam començar a parlar del calendari maitant que farem a la Castanyada. Això s'apropa¡¡

om..........

S'ha estrenat el "TETOCLUB "!!!!! lloc on practicar le ceremonia del OMMMMM.....




Aquí tenim la part femenina invocant a Om, podeu comprovar que tenen el fenxui en equilibri...


Les noves generacions fent exercicis de control del fenxui


reconeixeu algú????

Tot un món això de gavarra!!!! però....quina vista!!!!

DE VACANCES A BOLIVIA

AQUÍ TENIU ALGUNES FOTOS DE BOLÍVIA,
ARA QUE LES VEIG, US ASSEGURO QUE ÉS IMPOSSIBLE CAPTAR AMB UNA CÀMERA L'IMMENSSITAT D'UN PAÍS TANT INTERESANT.

heu vist que veuen a les festes? LAS PACEÑAS SÓN LA SEVA CERVESA GAIREBÉ DE MIDA DE XIBECA ! I COM SI AIGUA FOS, SENSE PROBLEMES....

I NO CAL DIR RES, el desordre del transit de la ciutat,

l'immensitat del salar d'Uyuni, las llamas a 5000 metres d'alçada, les postes de sol,

les trenes que porten les Cholitas, que és com anomenen a les dones vestides de manera tradicional, que no són poques !!!

heu vist, no són nuvols el que bufa, son guèisers que rebufen dins de la reserva natural.

La Palma, els dragons i els volcans

Si us interessa fer un viatge naturalista veient les entranyes de la terra, que encara escupen de tant en tant, la Palma és un destí sorprentent.
Tota la illa està senyalitzada amb senders que la creuen de banda a banda i permeten deambular pels volcans i la gran Caldera de Taburiente.
Poca gent, i la meitat de caminants alemanys.
Els dragons acompanyen les passes per tot arreu.
També hi ha una zona verda amb bosc subtropical. Platges, no moltes però suficients per fer una bona remullada atlàntica.
Això si, creiem que millor anar-hi a la primavera perquè ens ha fet alguns dies de molta calor i els volcans semblaven una parrilla de fregir.

Visca les Mulleres de la Tuca!

Un picatxuuuuu! ... i no qualsevol, no! la Tuca de Mulleres, que sobrepassa els 3.000m! I sobre el pic, contemplant el massís de la Maladeta, n'érem unes quantes de Mulleres, i també algun pallarès...


Calia aprofitar aquest final d'estiu tan benigne i, després de situar-nos al Cámping Aneto (que té una piscina amb vistes fantàstiques), ens vam llençar a una bona excursió. Ho tenia tot: desnivell, paisatges impressionants, kilòmetres, marmotes descarades que feien exhibicions i fins i tot un trencalòs que se'ns mirava des d'una bona talaia.

I per animar la baixada, un banyet refrescant sota la neu!!






Aquí teniu la famosa Vall de l'Esacaleta, que ja us podeu imaginar perquè té aquest nom... I el també més famós Plan de Aigualluts

Què, Maitants? no us animeu a l'alta muntanya?

PALLARS ,SEMPRE PALLARS

A l'agost , quan tothom escampa la boira pel món mundial, alguns ens vam arreplegar al Pallars per gaudir de la música, les pizzes i els barrancs de muntanya fent un pessic de vacances.
Tocant l'acordió ja són dos i baixant el barranc de Buli van ser quatre, d'arreu de món.
El Jordi va tenir mal de panxa fins que no va tastar l'aigua però es va portar com un campió fent front a les dificultats.
El Jaume va tenir feina guiant el grup...

La padrina pendència i els seus amics

Ja està bé¡ Ja n'hi ha prou¡
Estem fins als dallonsis de menyspreus i volem ser una nació.
Acalorats però determinats, vam caminar dins la voràgine humana , ben apretadets.
L'Aran va aguantar com una capeona.
Hem de confessar que també vam ser hostes "provisonals " de l'Hotel Majestic, com senyors...
La senyera més ferma i ben plantada, sens dubte, la de l'Ivan.

LA RIBERA SALADA I ALINYÀ

A mitjans de juny vam enfilar cap a l'Art Urgell passant per la Ribera Salada.
Només vam mullar els peus al riu , ningú es va atrevir a més.
En aquesta ocasió es va afegir al grup una nova excursionista: la Isabel, amiga d'antic del Jordi i l'Aixa.
A la Fonda de Cambrils ens van donar bona manduca i el diumenge al matí ens vam escampar pels prats de muntanya.
Roselles a dojo¡¡¡¡