... Finals de juliol.Vall Fosca.
Dues excursionistes es llencen a l'aventura de fer una volta per Aigüestortes!
Eoooo!
Eoooo!
Una caminada per les valls del Parc Nacional, aquest espai tan proper i tan llunyà..., tan natural i tan artificial...
Inici: Embassament de Sallente i cap amunt, cap al Colomina, l'Estany de Mar, el pas de l'Ós, el coll de Peguera i avall tota la vall de Monestero fins al refugi de Mallafré.
No volíem fer els Carros de foc, però si haguéssim disposat d'alguns dies més...
Sí, val la pena que 
obriu algunes d'aquestes imatges, perquè els paratges que mostren són al·lucinants, i sense filtres, sense truquets ni retocs...
obriu algunes d'aquestes imatges, perquè els paratges que mostren són al·lucinants, i sense filtres, sense truquets ni retocs...I del Mallafré, cap a Sant Maurici, la cascada de Ratera, l'estany i el port de Ratera i... com que no en teníem prou: el pic de Ratera (2863m), i avall pel circ de Saboredo.
Fixeu-vos que dalt del pic sembla que hi feia una mica de vent... La veritat és que en feia tant que en plena pujada ens ho vam repensar. Què fem? Tirem amunt? I si una ventada se'ns emportaaaaaa!?
Donsc, no! Només un bon abric i cap al refugi de Saboredo que hi falta gent!
I aquí van començar les nostres peripècies en qüestió de salut. Ja és "fumut" ja que t'agafin cagarrines a qualsevol banda, però quan has de passar ports i muntanyes per arribar al proper refugi, encara més!
Però nosaltres, tossudes!: de Saboredo al port de Ratera i cap a Amitges (a comprar Aquarius i a prendre te amb llimona, que és astringent!). Del refugi d'Amitges cap avall,... i torna a pujar cap al Portarró d'Espot... Què us he d'explicar? Us ho imagineu?I del Portarró, avall cap al refugi de l'Estany Llong. Amb molts esroços i una mica deshidratades hem arribat! Dutxa!! Dormir!! Descansar!!! ;) I ja veurem si demà hi ha pebrots (millor dit, ovaris) de tornar al Colomina...
Però l'endemà, ens animem i amunt altra vegada: vall de les Corticelles, vall de Dellui, port de Dellui i avistament de la capçalera de la Vall Fosca. Ja falta menys: estany de Cubieso, Mariolo, Tort i pujada final al Colomina!
Heu vist quines cares que fem?
Això sí, una bona dutxa, una estona de lectura vora l'estany de Colomina i unes bones vistes de la Vall Fosca ho curen tot!I evidentment, optimisme i bon humor! Que, a més de fer esport, també hem fet dieta!!!
2 comentaris:
hola hola, i tornem???? !!!!
qui vol venir !!!
jo estic enganxada a aquest tros, i vull tornari
-com no !!!! camins, cims, amics i ara ja tractaments purificants !!!!
UNA abraçada!!!
Jo també entenc el perquè de tot plegat, sobretot el perquè de que l'Eva hagi anat 3 anys seguits a fer una volteta a Aigüestortes...
És difícil d'explicar..., bé, sí, ho puc explicar amb tres paraules: és im pressionant!
Publica un comentari a l'entrada