dilluns, 24 de març del 2008

En Joan, en directe, és "tremendo"

Sí, veure en Joan en directe en una classe ha estat una experiència fantàstica. Feia temps que no disfrutava tant com a alumna.

Sabeu el que és VIURE tres hores i tres quarts de relats i debats sobre l'art? Us podeu imaginar la sala de conferències d'un palauet colonial a Pedralbes (el de la UOC) plena de gom a gom d'alumnes que escoltaven atònits el discurs d'en Joan? Les cadires sortien de la sala fins al vestíbul... i nosaltres (Eva, Alba, Jaume i menda), allà..., infiltrats, camuflats entre els i les alumnes, observant què passava quan en Joan feia allò que tan li agrada: ... FER PENSAR i, com no, PROVOCAR!

  • Ens va explicar amb pèls i senyals una interpretació del Guernika de la que ja en coneixíem un tastet,
  • ens va fer un repasset per la història de l'art a partir dels vincles entre art-ciència-i-política,
  • i finalment, una aproximació a la modernitat i a l'art abstracte.

Ara, nosaltres vam decidir que (a diferència de la resta de alumnes) faríem el treball de l'assignatura junts!

Tema del treball: NET ART TETOISTA

Això sí, el dissabte abans d'anar a dormir em va aparèixer un pensament: ... No te acostarás sin saber un sinfín de cosas ... MÁS!!!

3 comentaris:

lluna ha dit...

Us donarem el premi als més participatius del blog...
Ja ens arriba que vàreu disfrutar com bojos amb el "profe". Ens feu dentetes i no ens perdrem proper "bolo".
Nosaltres aquell dia anàvem en direcció a Astúrias patria querida. Llàstima que està tan lluny perquè sinò, aviat proposaríem sortida tetoista cap a terres asturianes. Si l'any vinent algú s'anima a fer el Naranjo de Bulnes, el Jordi Teto agrairà la companyia. Això de tornar a provar l'escalada el fa somiar molt alt.
Fins aviat a la platja.

lluna

glòria ha dit...

Ja ho diuen, ja: Asturias, patria queridaaaa!
Ja trobarem el moment (no sé quan) per organitzar-nos i muntar una sortida per aquelles contrades!

Cèlia ha dit...

Jordi, lider nostre tetoista, a mi no em fa res repetir visita al Naranjo, ara bé, tal com vaig fer fa uns anyets, t'hi acompanyo fins els peus i un cop allà, t'aguanto la corda i et beneixo. No esperis res més de mi ;-)