Sí, veure en Joan en directe en una classe ha estat una experiència fantàstica. Feia temps que no disfrutava tant com a alumna.
Sabeu el que és
VIURE tres hores i tres quarts de relats i debats sobre l'art? Us podeu imaginar la sala de conferències d'un palauet colonial a Pedralbes (el de la UOC) plena de gom a gom d'alumnes que escoltaven atònits el discurs d'en Joan? Les cadires sortien de la sala fins al vestíbul... i nosaltres (Eva, Alba, Jaume i menda), allà..., infiltrats, camuflats entre els i les alumnes, observant què passava quan en Joan feia allò que tan li agrada:
... FER PENSAR i, com no, PROVOCAR!- Ens va explicar amb pèls i senyals una interpretació del Guernika de la que ja en coneixíem un tastet,
- ens va fer un repasset per la història de l'art a partir dels vincles entre art-ciència-i-política,
- i finalment, una aproximació a la modernitat i a l'art abstracte.
Ara, nosaltres vam decidir que (a diferència de la resta de alumnes) faríem el treball de l'assignatura junts!
Tema del treball: NET ART TETOISTA
Això sí, el dissabte abans d'anar a dormir em va aparèixer un pensament: ... No te acostarás sin saber un sinfín de cosas ... MÁS!!!