Teníem una missió encomanada. Calia portar l’anell a Les Tres Torres, lliurar-lo a les forces del vent per tal d’alliberar la terra dels seus afanys destructors.
Setze i un Cor Pur vam ser els qui vam iniciar el camí sense retorn.
Elfs, magues, hòbbits, guerrers i amazones, i un bruixot (J, el Gris), que ens guiava a tots gràcies al coneixement infós per la seva vara màgica.
Els dies eren curts i calia caminar incansablement, per cobrir un vast territori.
Les nits eren fredes, però molt menys que sota els estels, per gràcia de la música i els cants èlfics.
Bèsties i homes, dones i esperits compartíem un mateix destí: pujar a Les Tres Torres per desfer-nos de la maledicció de Mordor.
El camí ens regalava catifes d’un suau to monocrom on tots, menys Lègolas, ens enfonsàvem durant l’ascens.
L’elf, lleuger com la càrrega de la seva ànima, feia de contrapunt al pes que carregava el nostre guia, el Gris, el cor del qual coneix les maldats de Mordor.
Cor Pur ens acompanyà durant tot el camí, i quan ja no pogué més, ens regalà un aura neta, un cercle mistèric, un hàlit.
I així, en la germandat de l’anell, en la nostra diversa humanitat, ara tu, ara jo, ara tots, vam coronar l’empresa i l’anell va ser ofert a la immensitat.
La por s’esmicolà. El poder de Mordor va fer-se fonedís.
La germandat de l’anell reixí.
Vau ser molt i molt present... gràcies per acompanyar-me i no deixar-me sola!!
