dissabte, 5 de novembre del 2011

noves imatges de la tardor "luchonenca"

L'expedició per la vessant atlàntica del Pirineu ens va deixar imatges tan impressionants com aquesta: només arribar a l'Hospice de France i calçar-nos les botes la natura ens va rebre amb aquests colors!














Ep! Li haurem d'agrair a la dona de Napoleó que li agradés passejar pel bosc, perquè el camí va resultar d'allò més comode!!


La passejada: el Camí de l'emperadriu fins al Circ de la Glère.






























La segona proposta llençada pel nostre gurú va ser la pujada al cim del Céciré. Aquí tenim l'expedició a punt per "atacar" el cim, i a punt per rodar per terra!















No vam defallit en cap moment... Bé, potser sí... Potser els pistatxos ens van ajudar...












S'ha de reconèixer que teníem com a objectiu un bon premi: relaxar-nos en les termes de Luchon, redescobrir el vaporarium més antic d'Europa!

... i descansar la carcanada en una "jolie gite ruraux", entre boniatos, castanyes, panellets, i d'altres gormanderies... (per cert, qui va agafar el turró de xocolata?)


















I la Nela, des de la seva calma ens observava i pensava:
- Realment, cada dia ho veg més clar: Estan bojos aquests del Maitant!

7 comentaris:

Carlos M ha dit...

Per un moment he pensat: "com culleres va ficar la càmara dins el vaporarium???"

Molt xules les fotos. Felicitats

jeam ha dit...

Sempre he sospitat que la Nela era la més assenyada del grup, però després de veure com embogia extasiada pels colors de la tardor, penso que efectivament és la més llesta i desperta! Tots hauríem enfollir d'alegria al veure tanta bellesa junta!
Gràcies Nela per fer-nos més animals!

Jaume ha dit...

Jordi ets un poeta!!!!
Jo quan veig la foto de la Nela penso: erase... Una vez...

Marta ha dit...

Que bonics son els colors que ens porporciona la tardor! La veritat es que té molt bona pinta aquesta excursió, eh? I vareu jugar a alguna cosa per la nit?

Petons

Marta

Valentí ha dit...

Dona, Marta!! Jo no vaig estar, però a que podien haver jugat el gran mestre tetoista i la seua parròquia??

Cada vegada que miro les fotos em penedeixo més de no haver anat!

Marta ha dit...

Tens raó Valenti! A mi també em fàn enveja, tot hi que també era fora no vaig anar a un lloc tan bonic, estava a Almassor!

eva soley ha dit...

Marta, Valenti, si que vem jugar a la nit,i vem explicar contes amb un pare de water, vem ballar al ritme dels acordeons..va ser fantastic. Però de bones sortides ni hauran més....
Crec que impresionant és la paraula,
Que xulas gloria.