PERÒ NOSALTRES HO RESISTIM TOT!
... o gairebé tot...... perquè la pujada des de la Noguera Pallaresa al poble de Rúbies va ser preciosa...!
... però ens vam AXIXARRAR!
Perdoneu, però algú ho havia de dir!
En la pujada vam descobrir que a finals del s. XIX i principis del s. XX, el camí que fèiem estava molt més sol·licitat, ja que de la Pedrera de Meià s'extreien pedres molt valuoses per a la seva posterior utilitat en la impremta: les calcàries litogràfiques. Unes pedres que, a més a més, també han conservat fossilitzats tot tipus d'animalons i que encara avui en dia atrauen a geòlegs, paleontòlegs i altres òlegs com nosaltres mateixos.
De la visita al poblet de Rúbies poca cosa es pot explicar, ja que les nostres necessitats en el moment de la visita eren molt bàsiques: aigua i ombra. D'aigua, n'hi ha una bona font, però l'ombra era més aviat escassa...
I si
no, comproveu-ho en la foto: una estreta terrasseta d'ombra entre els murs de les cases desmanegats va donar per molt!
Finalment, una bona ruta circular proposa una baixada per nous territoris... Doncs en el nostre cas, també va generar noves maneres de baixar: amb el cul, amb "slalom", de cap...De totes maneres, l'estiuet precoç en ple abril va afavorir unes bones remullades i xarrupades d'aigua fresca a la Font de les bagasses i, evidentment, una cerveseta fresquetafresqueta!!!!
El sopar, pernoctació i esmorzar al Molí de Tartareu no ens va defraudar. Valia la pena repetir en els llocs on s'hi està a gust! A més a més, la Marta va portar un nou joc, el "Time's up", amb el que van sorgir "noves connexions" entre els personatges del grup, je, je...
I com que la calor no rebaixava... l'opció va ser un diumenge relaxat:
- fira a la Trobada de campaners d'Os de Balaguer
- i passejada per fer gana al Balconet de Santa Linya!
... senzillament espectacular, no?!!
