records del Cabrerès

Després d'un període de tancament i clausura per acabar uns treballets m'he retrobat amb un blog ple notícies!
Encara que amb cert retard, aquí teniu algunes imatges d'una sortida plena de racons i espais: la foradada, el santuari de la Mare de Déu de Cabrera, ca la Montse, les cingleres, les vistes...

I els protagonistes, tot fent un vermouth amb vistes a la plana de Vic, o fent de descobridors... del Golf de Roses!

La veritat és que quan un està mancat d'energies, no hi ha res com una caminada fins a un punt ben alt on la vista no tingui on reposar, treure el nas a una bona balconada que ens carregui d'energia i, és clar, buscar alguna muntanya de referència per saber on estem...

El Pedraforca!

I llavors és quan t'agafen ganes de continuar caminant, de descobrir què es veurà des d'un altre bon mirador, i de pujar-hi amb bona companyia, bons entrepans, històries interessants...

i sobretot, fer pinya per estirar ben fort!!!

FENT MEMÒRIA DE L'EXILI

De les Corrandes de l'exili...

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sense vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra
quatre pins un bosc espès
cinx quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res"

Que els pins cenyeixen la cala,
l'ermita dalt del pujol:
i a la platja un tenderol
que bategui com una ala.

Una esperança desfeta,
una recaça infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio complerta.

Joan Oliver (poeta a l'exili)

TARDOR A L'EXILI

Després de diversos imprevistos motivats per elements vírics que han atacat a alguns membres del grup disposats a fer el camí de la retirada, hem pogut seguir amb èxit les petjades de centenars de persones que van haver d'abandonar el nostre païs de manera obligada i a contracor.
Hem procurat disposar del collage de colors de tardor fent memòria alhora dels fets de la guerra civil i les conseqüències tràgiques per milers de persones.
Els apunts de l'Ivan ens han acompanyat pel camí i el Joan ens ha completat l'explicació històrica.
Notre dame du Coral ens esperava i les castanyes, a poc a poc es van poguer anar fent.