i la pujada al Carlit?

Ja feia dies que s'havia de tancar la crònica de les Bulloses... , perquè... i la pujada al Carlit?
On estan les imatges que evidencien que al Maitant també fem "alta Muntanya"?
Doncs aquí les teniu:
La sortida de l'expedició i l'aproximació al pic acompanyats d'alguns grupets de persones













La pujada i l'arribada al pic














La pujada a l'altra banda del pic, des d'on es veu un paisatge impressionant (que la majoria de gent es perd).

I des d'allà es veu el pic ple de gent, qual formigues a l'entrada del formiguer...








I, finalment, la baixada, amb les ganes de trobar un bon lloc per dinar!

contrastos a les Bouillouses

Alegria, ritme

descobriment, sorpresa














idees
connexions
contrastos
diàleg
interrogants




...
calma
passeig
mirades


introspecció, companyia

i de nou, alegria, llum, benestar

Sorpreses a les Bouillouses

La pujada al Carlit ens ha deparat moltes sorpreses i hi havia unes quantes càmeres per copsar-les.

Flors surant a les aigües dels llacs.













Marcòlits amagats.

Cavallets del diable en plena efervescència i esplendor amorosa.














Escarabats catxant, ejem, ejem...
... és primavera a ple estiu!

Va anar de poc que no acabéssim en comunió amb la natura! (per cert, Irene, no creus que també a la natura tot acaba igual que els acudits del Valentí?)

Vall de Tena II

L'any passat vam iniciar la descoberta del Valle de Tena i aquest any, més!!!

Molt recomanable:









1. Pujar al Pico Pacino (1969) a partir d'una ruta circular que surt des de Sallent de Gállego. Im-pressionant.

2. Gaudir de les vistes "pintoresques" que ofereix la Peña Foratata (2341m) sobre Sallent i l'embassament de Lanuza.
3. Descansar al càmping i fer uns bons àpats acompanyats d'un bon vinet.

4. Descobrir que el balneari de Panticosa va passar per millors temps i que el nou balneari no acaba de convidar a fer-se uns banys. Voleu veure la web del nou balneari? ... a la realitat no acaba de ser així...


5. Salvar el fantàstic desnivell de 800m per arribar al Refugi de Respomuso (2220m), i contemplar els fantàstics pics que l'envolten però que són moooolt difícils de pujar. (A part, n'hi ha un que té un nom sospitós: la Gran Facha!)

5. Saludar les marmotes que custodien el refugi i que distreuen tots els "gossos" que hi pugen.

6. I si us queda un matí vaganer i calorós... Agafeu tovallola i cap al Salt d'aigua i "flysh" d'Orós Bajo, prop de Biescas.















Què?
Un bon lloc per referscar-se i fer gana per dinar!! però fixeu-vos que l'aigua no estava massa calenta i que les pedres estaven molt solicitades...










7. Una darrera cosa per decobrir: ... qui fa la foto? i a qui la fa?

una representació maitanera arriba a Arsèguel

Adreça lipdub http://www.youtube.com/user/escolafolk

Mentre alguns representants del maitant s'endinsaven en les entranyes de l'Avenc de la Febró, uns altres deixaven el llistó ...(ehm)... alt en una tocada massiva d'acordions a Arsèguel.














La proposta era realitzar un final de curs original per a tots els i les alumnes que aprenen acordió: amb l'enregistrament d'un lipdup de "La marxa del Baridà".

... és clar que hi ha alguns que sembla que ja hagin vingut al món amb un acordió sota el braç!

(encara que sigui de joguina el fan sonar bé!)





en canvi, n'hi ha d'altres que prou que ho intenten...





De totes maneres, quan ens passin l'enllaç del lipdup prometem compartir-lo amb vosaltres!!!!

Avenc de la Febró: la búsqueda del Coneixement veritable

Baixant a les estranyes de la Terra per trobar la veritat, un petit grup de maitaners va arribar al famós Avenc de la Febró!

En Jules Verne ja els havia avisat que era un lloc perillós, però els hi va semblar que assolir el Coneixement era una missió que be mereixia assumir el risc. Així doncs els maitaners es van llençar a l'aventura. Frontal al cap, capelina acolorida, pantaló impermeable... Tot estava preparat per aconseguir l'objectiu. Pel bé d'una humanitat, humil, senzilla, esforçada, entenimentada, amb ansies de coneixement, un xic indignada, però gens violenta, els maitaners es van endinsar dins l'esquerda que la Terra els oferia.

El camí cap a la foscor humida es presentava amb tota la seva pregona negror. Un cop a dins, les perles aquoses del sostre sostingudes per la pròpia calma de l'entorn, brillaven il·luminades per la llum dels intrèpids aventurers. Cap paraula podria descriure el silenci i la pau del lloc. Cap mot podria descriure l'enorme fal·lus del lloc. Ep! que ha passat? S'ha trencat la màgia del moment? Ho he llegit be? et preguntaràs. Ha dit fal·lus? Doncs si, és la veritat, l'espectacle colpidor va fer embogir a l'agosarat grup de maitaners. Fugint exacerbats de l'interior de la cova, finalment van optar per purificar-se a l'exterior fent la seva famosa dansa ritual de les 10 fotos. Amb ella tots els pecats haurien de quedar redimits.

 

Per tal de celebrar-ho van acabar al Racó de Mont-Ral, famós restaurant d'àpats purificadors de l'indret. Un lloc on tornar-hi és un gust, no anar-hi un pecat.

crònica d'un cap de setmana "récord"

Sí, les nostres trobades són "xtrem", quan no cau el diluvi universal, caminem sota temperatures récord de calor en els darrers 100 anys en un mes d'abril!

PERÒ NOSALTRES HO RESISTIM TOT!

... o gairebé tot...
... perquè la pujada des de la Noguera Pallaresa al poble de Rúbies va ser preciosa...!
... però ens vam AXIXARRAR!

Perdoneu, però algú ho havia de dir!

En la pujada vam descobrir que a finals del s. XIX i principis del s. XX, el camí que fèiem estava molt més sol·licitat, ja que de la Pedrera de Meià s'extreien pedres molt valuoses per a la seva posterior utilitat en la impremta: les calcàries litogràfiques. Unes pedres que, a més a més, també han conservat fossilitzats tot tipus d'animalons i que encara avui en dia atrauen a geòlegs, paleontòlegs i altres òlegs com nosaltres mateixos.

De la visita al poblet de Rúbies poca cosa es pot explicar, ja que les nostres necessitats en el moment de la visita eren molt bàsiques: aigua i ombra. D'aigua, n'hi ha una bona font, però l'ombra era més aviat escassa...
I si no, comproveu-ho en la foto: una estreta terrasseta d'ombra entre els murs de les cases desmanegats va donar per molt!

Finalment, una bona ruta circular proposa una baixada per nous territoris... Doncs en el nostre cas, també va generar noves maneres de baixar: amb el cul, amb "slalom", de cap...



De totes maneres, l'estiuet precoç en ple abril va afavorir unes bones remullades i xarrupades d'aigua fresca a la Font de les bagasses i, evidentment, una cerveseta fresquetafresqueta!!!!

El sopar, pernoctació i esmorzar al Molí de Tartareu no ens va defraudar. Valia la pena repetir en els llocs on s'hi està a gust! A més a més, la Marta va portar un nou joc, el "Time's up", amb el que van sorgir "noves connexions" entre els personatges del grup, je, je...

I com que la calor no rebaixava... l'opció va ser un diumenge relaxat:

- fira a la Trobada de campaners d'Os de Balaguer

- i passejada per fer gana al Balconet de Santa Linya!

... senzillament espectacular, no?!!