Expedició Tetònica per les neus profundes de la Cerdanya.

Bé, a petició dels nostres lectors, i animat per poder satisfer la curiositat dels membres absents (entenguis per "membre" el Jordi, la Lluna i la Glòria). Aquí teniu algunes pictures del fet.

L'Alba, la "xerpa" del grup i l'ànima de la sortida, que per moments va creure que es quedaria sola...... ja que no podríem seguir el fort ritme imposat per arribar a l'hora de tornar les raquetes, però fins i tot un va tenir temps de tornar a pujar a buscar el "peluco" i arribar alhora!!!!

Durant tot el cap de setmana, en tot moment es notaven unes presències extranyes entre nosaltres i..... finalment, gràcies a l'ajut de la fotofantasma s'ha pogut saber que en tot moment vàrem estar en les oracions dels nostres germans absents.

(buscando a... )
Au! Salut i feina i ...

DES DEL SOFÀ DE CASA

Hola companys i companyes, avui ens ha tocat fer bondat. Ja sabeu que fins i tot els homes que fan més patxoca també es posen malals.
Hem aprofitat per llegir revistes endarrerides i fer plans d'excursions des del sofà.
Tot llegint, hem trobat uns comentaris a la revista Pirineos que volem compartir. Són frases recollides a llibres de cims i refugis del Pirineu.

1.-No todos los que vagan por el mundo están perdidos. Cima Montardo.

2.-Subido aquí solo. Tiempo horrible. Tengo hambre. He subido por la parte alta del glaciar. Nieva, intensa niebla. Oh, preciosa brújula mía¡ Qué haría yo sin ti? ¡Cuánta soledad¡. ¡Nadie¡. Cima Aneto.

3.-Dieta básica de montaña: la vitamina LL. Choricillo, longanicilla, morcilla, ensaladilla, vinillo, porrillo, , jamoncillo, tortilla...Contraindicaciones: jamás mezclar con barritas energéticas o bebidas isotónicas. Refugi Amitges.

4.-Pantalones de gore-tex, 150e, botas de nieve, 115e, chaqueta de montaña, 280e. Una noche en media pensión, 30e. Pasear por estas montañas nevadas escuchando el silencio no tiene precio¡. Refugi Amitges.

l'any que desitgem

Hola a tothom,

Ara farà uns dies, en plena sessió de dones i joguines..., vam parlar de moltes altres coses i va sorgir un comentari sobre l'any que desitgem... i aquí el comparteixo:


A finals d'any (del 2007, és clar) a Catalunya Ràdio van dedicar un programa de "L'ofici de viure" (que normalment s'emet de dilluns a divendres de 19 a 20h) al plantejament de "l'any que desitgem". En el programa es van llençar molts suggeriments (alguns interessants, altres obvis) però va haver-n'hi un a destacar.

Normalment els inicis d'any són moments en que, potser per la sensació de començar alguna cosa nova, ens proposem també alguns nous objectius (el típic deixar de fumar o altres coses no tan definides) i no està gens malament dedicar-li una bona estona a rumiar sobre quins són els nostres objectius a curt o llarg termini; això sí, sempre donant per fet que a la vida no tot és organitzable i que també cal ser flexibles amb totes aquells inponderables que arribin per sorpresa.

La proposta és la següent: passar un cap de setmana amb el company-parella-amiga-qui vulguem en un espai especial (en el programa es suggereix "hotelet amb encant") i, un cop en l'espai triat i amb temps per endavant, parlar de les nostres espectatives, dels nostres objectius o de les nostres intencions de l'any en diversos àmbits com podrien ser:

• la salut
• la relació de parella (si és el cas)
• la família
• les amistats, les relacions socials
• la professió
• les finances-economia
• el desenvolupament-creixement personal
• la contribució a la societat, la col·lectivitat...

i parlar-ne per tal d'establir objectius viables i alhora estimulants.

Tot seguit, establir una possible temporització per a la realització d'aquests objectius i, anotar-los d'alguna manera perquè d'aquí a un temps poguem veure si els hem abandonat, si no els treballem suficient o si els anem aconseguint. També s'insisteix en que és interessant compartir amb algú aquesta posada-en-comú-interna dels nostres objectius per tal de generar una certa complicitat amb l'altre i per tenir algú que ens doni suport en els nostres intents.

De totes maneres, si algú vol escoltar el programa (del dia 28-12-07) podeu parar l'orella al vostre ordinador i descarregar-lo per internet a:

http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=1038

A veure si us animeu. Aquí teniu el suggeriment. De moment, per fer boca podeu veure les imatges que en van resultar de passar el cap de setmana al Pirineu Aragonès amb aquestes intencions tan filosòfiques. I és que el lloc ajudava a la reflexió...

sopar de canvi d'any amb campanades especials

A petició d'alguns membres tetoistes us passem noves imatges i nous rituals:

Sembla que en el cap d'any cal trobar una postal on cada membre és representat tal com va venir al món. També es poden trobar reflectides en aquestes postals alguns dels símbols associats a cada persona i, com no, un missatge xifrat de bons auguris!!!!

El que no falla són les campanades improvisades (en aquest cas amb la ràdio del cotxe),

les ganes de ballar per part d'uns

i les ganes de filosofar per part d'altres... Ara que, el que feia les fotos potser té una visió del món una mica borrosa...

I una imatge de final de festa a altes hores de la matinada, moment en què el flaix de la càmera va despertar a més d'un!

Això sí, en cada trobada sorgeixen noves propostes, i en aquest cas en Josep Maria, després d'haver estat bombardejat amb preguntes sobre l'"organologia", ha decidit convocar una trobada el dia 20 de gener a tres quarts d'una a les escales de la Catedral per poder sortir de dubtes en tots aquests temes d'orgues (o potser òrgans?).

noves troballes margalefianes

Després de les primeres noves margalefianes en les quals es dóna fe de l'existència d'un nou culte iniciàtic datat a les primeries del s.XXI, ens han arribat (encara que molt malmeses) les imatges dels probables fundadors del culte esmentat.

Sembla que el ritual inicial marcava alguns preceptes:

• asseure's al voltant d'una taula de fusta plena de viandes


• recrear un espai de pintures simbòliques amb representacions figuratives encara per investigar


• i deixar que la líder espiritual iniciés una ronda de queixalades a una estranya galeta de forma circular que podria bonament emular les forma sacra de l'òstia.

Les imatges trobades també semblen indicar que el procés d'adhesió a la nova fe passava per una oratòria conjunta que es duia a terme als voltants de mitja nit en un espai lleument inclinat. Sembla que les líders havien d'adoptar posicions simiòtiques i s'havien de situar clarament en un pla més avançat que els novament iniciats.

En els escrits recentment documentats per l'equip de recerca d'Ulldemolins, un dels més coneguts de l'orde tetoista, Jordi Teto, declara que: "tals líders s'anomenaran javatas i seran aquelles que guiaran a la comunitat cap a les alçades".

La resta d'imatges trobades semblen indicar que el tetoisme va anar guanyant adeptes en aquest guiatge espiritual cap a esferes superiors...





Fins que les "javates" deixen pas a noves organitzacions jeràrquiques.

És aquest moment on semblen introduir-se nous ritus iniciàtics com la demostració d'un lleuger tremolor de mans abans d'un àpat, la creació de nous símbols de caire gastronòmic com unes menges bicolors de forma circular i l'oferiment de l'espelma com a consagració d'un nou estatus espiritual i virtual.


El que no acaba de ser massa clar és el canvi d'orientació des dels preceptes elevats cap a indicacions més terrenals i obscures. Poc a poc, la preeminència de les idees defensades pel fidel seguidor de les "javates", Jordi Teto, va anar donant pas a noves formes de manifestació de la fe. En aquest sentit, en els seus darrers moments àlgids, els rituals combinen l'elevació amb l'agenollament, l'obertura amb el recloïment i tota mena de exabruptes físics com ara ventositats i manxiules.



En conclusió, després d'aquesta magnífica troballa amb la qual s'han començat a resoldre molts dels enigmes d'una estranya religió apareguda molt localment en terres tarragonines als voltants de la primera dècada dels s. XXI, només ens queda esperar la localització de noves restes per tal de poder continuar les nostres investigacions.

El tetoismo desafía la gravedad.

Segona part.

Ser un tetoista ortodoxo no es fácil, ya que hay que cumplir los 10 mandamientos descritos por el Primer Apostol Teto Juanc.
Según nuestra cofradía, puedes ser teto interno (rito de iniciación en las entrañas de la tierra) o teto colgante ( rito de iniciación en las paredes santas de margalef ciudad..........).
El rito de iniciación en las paredes santas es considerado por los tetoistas como un rito bipolar, donde los chacras se manifiestan en sus dos únicas formas posibles, chacra abieto o cerrado.
Posterior a los ritos, se hace una una interpretación de las emociones sentidas mientras se celebra la comunión.
Es importante señalar que los tetoistas, en su gran mayoría, celebran la comunión en mayas, para facilitar los movimientos al cuerpo.

Tetoistas todos, viva EL TETO, man que pierda!.
Lo de Maradona comparado con el tetoismo es una mariconá!!