La pujada al Carlit ens ha deparat moltes sorpreses i hi havia unes quantes càmeres per copsar-les.

Flors surant a les aigües dels llacs.

Marcòlits amagats.
Cavallets del diable en plena efervescència i esplendor amorosa.

Escarabat

s catxant, ejem, ejem...
... és primavera a ple estiu!
Va anar de poc que no acabéssim en comunió amb la natura! (per cert, Irene, no creus que també a la natura tot acaba igual que els acudits del Valentí?)