Hola companys i companyes, avui ens ha tocat fer bondat. Ja sabeu que fins i tot els homes que fan més patxoca també es posen malals.
Hem aprofitat per llegir revistes endarrerides i fer plans d'excursions des del sofà.
Tot llegint, hem trobat uns comentaris a la revista Pirineos que volem compartir. Són frases recollides a llibres de cims i refugis del Pirineu.
1.-No todos los que vagan por el mundo están perdidos. Cima Montardo.
2.-Subido aquí solo. Tiempo horrible. Tengo hambre. He subido por la parte alta del glaciar. Nieva, intensa niebla. Oh, preciosa brújula mía¡ Qué haría yo sin ti? ¡Cuánta soledad¡. ¡Nadie¡. Cima Aneto.
3.-Dieta básica de montaña: la vitamina LL. Choricillo, longanicilla, morcilla, ensaladilla, vinillo, porrillo, , jamoncillo, tortilla...Contraindicaciones: jamás mezclar con barritas energéticas o bebidas isotónicas. Refugi Amitges.
4.-Pantalones de gore-tex, 150e, botas de nieve, 115e, chaqueta de montaña, 280e. Una noche en media pensión, 30e. Pasear por estas montañas nevadas escuchando el silencio no tiene precio¡. Refugi Amitges.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Això de la vitamina LL m'ha agradat, potser perquè caminar per la muntanya és una meravella..., o perquè sóc femella, encara que no del tot poncella..., o perquè m'agraden els cabells vermells reflexats en un espill, o perquè prenc el te amb canyella i la melmelada de grosella..., o perquè quan dic al meu nom en terres de Castella no saben mai com escriure'l, si amb LL o y. Ja se sap, això de dir-se LLompart i MaLLorqués...
au, que somnieu amb les "estrelles"!!!
Això de la vitamina LL m'ha agradat, potser perquè caminar per la muntanya és una meravella..., o perquè sóc femella, encara que no del tot poncella..., o perquè m'agraden els cabells vermells reflexats en un espill, o perquè prenc el te amb canyella i la melmelada de grosella..., o perquè en terres de Castella quan dic el meu nom no saben mai com escriure'l, si amb y o amb LL. Ja se sap, això de dir-se LLompart i MaLLorqués...
au, que somnieu amb les "estrelles"!!!
Les estrelles les que vaig veure el dissabte quan, tot just abans d’arribar al final del trajecte, una relliscada a l’estil Charlot em va esclafassar el ronyó esquerre contra una placa de gel. El i les que compartíem habitació saben que es va haver de mig desmuntar la llitera perquè, un cop ajagut per descansar-hi, no en podia sortir. I ja en la intimitat de la nit, el tema tenia la seva vis còmica: “i si li agafen ganes d’anar a fer un pis, qui l’aixecarà?” deien veus femenines. No vaig voler pensar en què imaginaven que s’havia d’aixecar, però us asseguro que vaig controlar els meus esfínters fins que em vaig valer per mi mateix.
A més de les estrelles, en aquesta sortida als estanys de la Pera he vist altres fenòmens lluminosos.
• les espurnes que sortien de l’Alba quan havia d’anar a la cuina a avisar que no seríem 8 els que soparíem la primera nit, ni sis, ni quatre, sinó dos... mentrestant, a fora, començava a nevar
• la brillantor en els ulls dels qui, arribats per la Collada, eren rebuts amb coca i xocolata (dues drogues permeses en aquest alberg ubicat al bell mig de Zamora)
• l’aurora boreal que embolcalla al nostre organista, que no perd l’estil ni la forma fins i tot quan cau, repetidament, damunt la neu, de la que en sap treure notes de gèlida harmonia
• l’esclat de converses que es produïen aquí i allà, i que versaven sobre l’Afganistà o sobre la nació, sobre l’essència de les dones o sobre l’orgue més gran d’Europa (no és el del Jordi, sinó el de Haarlem, construït per Christian Müller el 1734), sobre la dominació masculina o sobre les petjades d’una llebre damunt la neu, sobre la prostitució i sobre la tasca que es fa en escoles i centres socials... que es creuaven, s’interrompien, es reanudaven i, sobretot, creaven xarxa d’amistat
I us asseguro que no eren al•lucinacions pel cop rebut.
Us he de dir que el Jordi Teto i companyia, desde el sofà de casa va anar supervisant tots els fets ocorreguts en els paratges de la neu.
Quan ens van dir que el Joan havia caigut i que estava al llit, la nostra primera pregunta va ser: i qui el cuida?
Ens vam quedar molt tranquils quan vàrem saber que tres dones (una, auxiliar d'infermeria) compartien habitació amb ell. Vàrem estar segurs que en tot moment rebria un cop de mà fent valer la filosofia fraternal dels amics del Teto.
En fi,Joan, sembla que et van cuidar bé perquè a l'endemà ja tornaves a caminar com un xaval fent referència al mandat bíblic "aixeca't i camina"
Estic esperant que algú pengi alguna foto per xafardejar paisatges i tetoïstes llüents¡¡¡
Au, va...
hola a tothom, sembla que només existis l'habitació dels solters!!!!, bé si parlem en propietat separats. Vem marxar molta més gent.. on estan els comentaris de les altres habitacions??? Bé, la veritat es que aquesta vegada hi havia solters i casats barrejats. Vull dir per totes les habitacions, no mal interpreteu que ja us imagino a tots, un per un rient per sota el nas.
Va ser molt divertit i interessant: amics nous, bromes...
Publica un comentari a l'entrada