L'Alba, la "xerpa" del grup i l'ànima de la sortida, que per moments va creure que es quedaria sola...... ja que no podríem seguir el fort ritme imposat per arribar a l'hora de tornar les raquetes, però fins i tot un va tenir temps de tornar a pujar a buscar el "peluco" i arribar alhora!!!!
Durant tot el cap de setmana, en tot moment es notaven unes presències extranyes entre nosaltres i..... finalment, gràcies a l'ajut de la fotofantasma s'ha pogut saber que en tot moment vàrem estar en les oracions dels nostres germans absents.
(buscando a... )Au! Salut i feina i ...
7 comentaris:
Hola companys,
Hem constatat que les oracions funcionen. Les nostres ànimes lleugeres van estar amb vosaltres¡
Felicitats a l'Alba per sotir-se'n del repte d'organitzar tota aquesta colla i fer-los anar a l'hora...
Bona setmana d'hivern a tothom
Hola people!!!
I ara que penso..., potser els ausents no hi eran malalts, ni en congresos ni res, Jaume! tinc una sospita, no será que aquets van fer la seva i vam marxar a venidor, a fer una excursió paral.lela a atiparse de gelats i racions de bravas....???
Ep! Què passa! Aquí, a la que et despistes ja malparlen les males llengües... Què voleu que us digui, doncs sí, Granada estava fantàstica i resplendent...
Ara bé, faltaven els amics per anar de tapes!!!! Per això notaveu una presència estranya entre mossegada i mossegada a la coca amb moscatell!
Hola, hola, que tal!!!! Quina ilussió veure les fotos després d'uns quans dies des de que vem fer la sortida. Com va tothom??
L'esquena Joan, ja recuperadà del tot? Josep Mª, ja has comprat material per anar més preparat??
UNA ABRAÇADA A TOTS I A TOTES, SOBRETOT ALS NOUS A LA INCOORPORACÍO MONTANYERA,NOUS PER A MI, ja HO SER!!!: CELIA, SAIF, JORDI... fINS HAVIAT
Ja he superat els efectes de la meva efusiva abraçada amb la capa de glaç i ara, recuperat de l’esquena, em retornen les imatges d’un grup de “raqueters sense fronteres” que varen pujar als estanys de la Pera perquè, senzillament, són allà, perquè els agrada parlar mentre caminen, perquè s’hi troben bé quan van en grup, i perquè els fa il•lusió pensar en la propera sortida.
I gràcies Carolina per amenitzar l’espera de la propera excursió amb executables tan bonics i divertits.
Queda cursi si us dic que us enyoro una mica?
Hola a tothom!!! Aquí els pashtuns que feia molt que no entràvem al blog, i no havíem vist ni fotos, ni comentaris, ni res de res!! Joan C, ens alegrem que estiguis bé. Eva,merci per aquesta abraçada tan "bonrotllera", Gema, ke rulen las tapas, por desertores!! Choricillos, morcillitas,jamoncillo, a la propera que no faltin (ui, ssshhhhh...que en Saif no em senti...ke ens fotrà cops de morcilla). Una abraçada a tots. Cèlia
PD.- Em poseu tants deures (xerrades, llegides, exposicions...)que ja no dono abast amb el correu!! Ens hem d'organitzar l'agenda
Doncs no, Eva, encara no m'he comprat un parell de botes per no relliscar damunt del glaç. Espero el dia abans de la propera sortida muntanyenca i així aniré a l'últim crit de la moda!
Publica un comentari a l'entrada