No, no serveix per substituir les experiències d'un cap de setmana, o la companyia dels qui amb la seva conversa et fan el camí fàcil i curt. Tampoc per aprendre el que és la llibertat, tot contemplant la Nela mirant l'horitzó, l'infinit.
Imatge que simbolitza un objectiu no acomplert, però no en cap cas llunyà. El camí és allà, el moment no era aquest. Els companys hi són, les ganes també. Falta, doncs, trobar una nova conjunció que ens permeti arribar-hi.
Així, el cim de Sant Miquel de les Formigues necessita la nostra visita, està pendent, hi tenim un deute. Com a mínim ni que sigui per millorar aquesta fotografia feta la setmana passada, cal anar-hi!!!
No serà completa fins que no hi sortim nosaltres.
2 comentaris:
Ohhh, que bonic i que poètic això que dius.
Us hem trobat a faltar però ens hem espavilat per comarques per fer petites trobades i petjades per la neu.
El Montseny està per encetar, una nova oportunitat que encara està per estrenar. Mmmmm.....
Ets un poeta!!! Au que no us en salvareu pas ...ja buscarem algun moment o altre però aquesta sortida la farem.
Publica un comentari a l'entrada