En Jules Verne ja els havia avisat que era un lloc perillós, però els hi va semblar que assolir el Coneixement era una missió que be mereixia assumir el risc. Així doncs els maitaners es van llençar a l'aventura. Frontal al cap, capelina acolorida, pantaló impermeable... Tot estava preparat per aconseguir l'objectiu. Pel bé d'una humanitat, humil, senzilla, esforçada, entenimentada, amb ansies de coneixement, un xic indignada, però gens violenta, els maitaners es van endinsar dins l'esquerda que la Terra els oferia.
El camí cap a la foscor humida es presentava amb tota la seva pregona negror. Un cop a dins, les perles aquoses del sostre sostingudes per la pròpia calma de l'entorn, brillaven il·luminades per la llum dels intrèpids aventurers. Cap paraula podria descriure el silenci i la pau del lloc. Cap mot podria descriure l'enorme fal·lus del lloc. Ep! que ha passat? S'ha trencat la màgia del moment? Ho he llegit be? et preguntaràs. Ha dit fal·lus? Doncs si, és la veritat, l'espectacle colpidor va fer embogir a l'agosarat grup de maitaners. Fugint exacerbats de l'interior de la cova, finalment van optar per purificar-se a l'exterior fent la seva famosa dansa ritual de les 10 fotos. Amb ella tots els pecats haurien de quedar redimits.
3 comentaris:
sou uns craks!! intrepits i agoserat, jo també i vull anar...bé si més no al restarant.
No em queden paraules per afegir a la detallada i colpidora descripció.
Només demano a una maitanera d'afegir la foto del fal.lus que queda a l'antre cantó de la foto de la cova, on els maitaners i varem fer la seva pregària!!!
Joan, vas fer una bona descoberta, i va ser un gust compartir-la.
Tot això del fal·lus i de la baixada capa les zones sensuals i humides de la terra, no serà un primer pas del grup cap a allò que en Jordi descriu com "lo oscuro"?
Publica un comentari a l'entrada