A l'agost , quan tothom escampa la boira pel món mundial, alguns ens vam arreplegar al Pallars per gaudir de la música, les pizzes i els barrancs de muntanya fent un pessic de vacances.Tocant l'acordió ja són dos i baixant el barranc de Buli van ser quatre, d'arreu de món.
El Jordi va tenir mal de panxa fins que no va tastar l'aigua però es va portar com un campió fent front a les dificultats.
El Jaume va tenir feina guiant el grup...
3 comentaris:
és que el Pallars té encara molts secrets amagats que compartir...
és clar que també necessitem intrèpides aventureres i aventurers!
Quin cas aquest Jordi crec que ara li hem de dir AquaJordi....ha demostrat que s'adapta a tot tipus de terrny, vaja que no és ni carn ni peix i....amigo de "lo oscuro" sino que us esplique la cova del final del barranc!!!!
I moltes thanks a les dos super assistents que ens van ajudar a fer d'enllaç i a buscar objetos perdidos,olvidados...etc....i ens esperaven per si feia falta reanimar algú...
Esa penya!!!
Como mola, m'hagués encantat ser hi allí.
A la propera m'apunto.
A remojarse que se acaba el veranito!!
Publica un comentari a l'entrada