La Palma, els dragons i els volcans

Si us interessa fer un viatge naturalista veient les entranyes de la terra, que encara escupen de tant en tant, la Palma és un destí sorprentent.
Tota la illa està senyalitzada amb senders que la creuen de banda a banda i permeten deambular pels volcans i la gran Caldera de Taburiente.
Poca gent, i la meitat de caminants alemanys.
Els dragons acompanyen les passes per tot arreu.
També hi ha una zona verda amb bosc subtropical. Platges, no moltes però suficients per fer una bona remullada atlàntica.
Això si, creiem que millor anar-hi a la primavera perquè ens ha fet alguns dies de molta calor i els volcans semblaven una parrilla de fregir.

Visca les Mulleres de la Tuca!

Un picatxuuuuu! ... i no qualsevol, no! la Tuca de Mulleres, que sobrepassa els 3.000m! I sobre el pic, contemplant el massís de la Maladeta, n'érem unes quantes de Mulleres, i també algun pallarès...


Calia aprofitar aquest final d'estiu tan benigne i, després de situar-nos al Cámping Aneto (que té una piscina amb vistes fantàstiques), ens vam llençar a una bona excursió. Ho tenia tot: desnivell, paisatges impressionants, kilòmetres, marmotes descarades que feien exhibicions i fins i tot un trencalòs que se'ns mirava des d'una bona talaia.

I per animar la baixada, un banyet refrescant sota la neu!!






Aquí teniu la famosa Vall de l'Esacaleta, que ja us podeu imaginar perquè té aquest nom... I el també més famós Plan de Aigualluts

Què, Maitants? no us animeu a l'alta muntanya?

PALLARS ,SEMPRE PALLARS

A l'agost , quan tothom escampa la boira pel món mundial, alguns ens vam arreplegar al Pallars per gaudir de la música, les pizzes i els barrancs de muntanya fent un pessic de vacances.
Tocant l'acordió ja són dos i baixant el barranc de Buli van ser quatre, d'arreu de món.
El Jordi va tenir mal de panxa fins que no va tastar l'aigua però es va portar com un campió fent front a les dificultats.
El Jaume va tenir feina guiant el grup...

La padrina pendència i els seus amics

Ja està bé¡ Ja n'hi ha prou¡
Estem fins als dallonsis de menyspreus i volem ser una nació.
Acalorats però determinats, vam caminar dins la voràgine humana , ben apretadets.
L'Aran va aguantar com una capeona.
Hem de confessar que també vam ser hostes "provisonals " de l'Hotel Majestic, com senyors...
La senyera més ferma i ben plantada, sens dubte, la de l'Ivan.

LA RIBERA SALADA I ALINYÀ

A mitjans de juny vam enfilar cap a l'Art Urgell passant per la Ribera Salada.
Només vam mullar els peus al riu , ningú es va atrevir a més.
En aquesta ocasió es va afegir al grup una nova excursionista: la Isabel, amiga d'antic del Jordi i l'Aixa.
A la Fonda de Cambrils ens van donar bona manduca i el diumenge al matí ens vam escampar pels prats de muntanya.
Roselles a dojo¡¡¡¡

Tuixent i les trementinaires

Tuixent ens ha deixat bons records de caminades:

-la pujada al Cadinell (una excursió que havia de ser una passejada però que es va convertir en tota una excursió)

-i la descoberta dels entorns del poble (realment una passejada).

De totes maneres, el que sí que recordarem serà la casa de colònies Falcons (una relíquia del passat) i les seves mongetes amb botifarra (unes mongetes cuinades a Sabadell i que ens van fer amb molt de carinyo els que portaven la casa)!!!

I de les trementinaires en vam aprendre una miqueta: havien de ser unes dones molt valentes, ja que recorrien gran part del país a peu o acompanyades d'alguna mula o algun ruquet, per vendre la trementina i per aportar els seus coneixements sobre les herbes remeieres. Quan vam arribar a Isona, vam preguntar a la Paquita i el Jaume (que tots coneixeu pels seus pollastres i verdures) si recordaven les trementinaires i ens van explicar que ells encara les havien vist passar per Gavarra amb els seus productes.